5 de Febrer 2010
INTRODUCCIÓ
Quan una persona consulta a un analista parla des del primer moment de la família, de les relacions, dels patiments... de les maneres de funcionament particulars d`aquesta.
És d`aquesta manera com tota la família: pares, germans, avis... etc. Són presents sota les paraules de la persona que ens està parlant, sigui un nen a través del joc, dibuixos, objectes o un adult a través del seu discurs.
La família no és una cosa natural, espontània, sinó, que és un espaï escollit voluntàriament, construït per una xarxa de relacions, un seguit de funcions escollides: pare, mare, fills...
Un espaï ocupat per una xarxa de relacions decidides, a vegades, per una determinació biològica, però sublimades en tot els casos per un vincle social, per una relació de paraula.
.
El concepte de família el podem estudiar des de diferents vessants: sociològica, religiosa, biològica, antropològica, psicoanalítica.
En aquesta presentació tinc interès de reflexionar, d`una manera humil, el concepte de família des de la vessant sociològica entrellaçant-la al mateix temps, amb reflexions des de la psicoanàlisi.
Des de la declaració de l`any 1994 com Any Internacional de la Família, són conscients les diferents instàncies de la societat, que la família es troba en crisi en tant que institució.
La família moderna, la família conjugal, és un concepte que sorgeix a partir, entre altres coses, quan “s`integra en la moral cristiana poder ubicar en un primer pla la possibilitat de la lliure elecció de la parella. Aquesta manera d`elecció va determinar que la institució familiar fes el pas decisiu cap a una estructura moderna” (1)
Aquesta família es troba lligada a la casa i a la intimitat, anteriorment no era d`aquesta manera, en l`Edat Mitja la família es situava a l`exterior i amb continuïtat amb el carrer.
El terme “conjugal”, que vol dir: estar en relació amb una altra persona, ve de Durkheim, sociòleg i antropòleg francès del segle XIX. Aquest estudia diferents formes de famílies i ens diu: “... el grup reduït que composa la família conjugal, no s`ha d`entendre com una simplificació, sinó, com una contracció de la institució familiar” (2)
A partir dels canvis socials que s`estaven produint a Occident i la immigració de les persones d`altres països en busca de treball, comporta per les famílies un canvi, passar de la família àmplia, patriarcal, a la família menys extensa.
Per altra banda, no l`hem de confondre amb el matrimoni: unió d`una parella sota la formalitat religiosa o civil, es a dir, conjugal no es igual a matrimoni, és la relació entre dues persones.
La família conjugal aconseguia, no sempre, però poder realitzar i elaborar en “la forma més humana el conflicte de l`home amb la seva angoixa, permetia que l`individu es podes confrontar amb els aspectes més profunds del seu destí i preparar-lo per la seva latència”,(3) abans d`entrar a l`adolescència.
Per què?
Per respondre a aquesta pregunta farem servir la teoria dels discursos de J.Lacan, Psicoanalista frances, que és una manera d`abordar lo social des de la Psicoanàlisi.
Aquesta família conjugal estava regulada per el Discurs de l`Amo Antic (4), aquest discurs el podem escriure:
S1- S2
Aquest discurs regia i ordenava els diferents llocs i funcions, garantía un funcionament i regulava els gaudis, les pulsions dels individus. El plus de gaudi “a” quedava fora, es "desprenia" de la cadena significant.
La Llei, situada en el S1, permetia una regulació de les pulsions del gaudi. El subjecte $ producte de l`articulació significant es manifestava més regulat, més calmat en les seves tensions
A partir dels anys 60 es produeixen canvis en l`aspecte social, hi ha una evolució de les formes de unió, apareixen noves modalitats de família: monoparentals, adoptives, extenses, homosexuals.. el discurs de l`amo antic canvia i entra el discurs de l`amo modern – l`amo capitalista, l`escrivim:
$ S2
En aquestes èpoques és la economia qui lidera la societat, ens trobem en la societat de consum.
Podem observar com el lloc que representa la Llei S 1, i trobem el símptoma S barrada, i el plus de gaudi “a”, a partir d`un bucle, es reintrodueix de nou en l`estructura, el plus de gaudi “alimenta” de nou la cadena, cosa que en el discurs de l`Amo antic es "desprenia" La Llei ja no te l`efecte regulador de les tensions del subjecte.
A partir d`aquest nou discurs es generaran nous vincles fonamentats per la diversitat i també cada vegada més , per el consumisme dels individus. Els objectes de consum envairan les nostres vides
La família en l`actualitat
Aquest discurs modern – capitalista, introdueix canvis força radicals, comporta que l`Estat ha de donar forma a aquestes noves famílies emergents a partir de nous dispositius: educatius, sanitaris, intentant completar les mancances que les famílies no cobreixen. Serà l`estat qui s`en farà responsable de funcions que fins aquells moments era la família qui s`en feia càrrec.
Si la família conjugal orientada per el Discurs de l`Amo Antic regulava i ordenava, el Discurs de l`Amo Modern, el capitalisme, ja no te que aquesta possibilitat. A partir que es l`estat qui ens diu com hem de fer les coses, que tendeix a reprimir per via d`imposició de lleis, l`individu es des-responsabilitza i la paraula del pare, mestre profes i estat ja no te la mateixa força d`abans
Lacan diu: “No es significatiu que la família s`hagi reduït al seu grup biològic a mesura que integra els més alts progressos culturals? “ (5) i jo afegiria: científics?
Les conseqüències no es fan espera, un gran nombre d`efectes “psicològics” fan referència a la “declinació” de la funció paterna, efecte entre altres coses promoguts pel nou discurs de l`amo capitalista on l`economia orienta la política.
Per altre banda no es tracta d`una queixa o de pensar “que el passat era millor” Simplement, el present és diferent.
Actualment veiem un desplegament de l`individualisme . Hi ha la vida privada en relació a la comunitat i una vida privada del subjecte dins de la seva pròpia família. Aquesta particularitat ho veiem en les relacions de pares amb els seus fills, fonamentalment amb fills adolescents. Els pares desconeixen en moltes ocasions que pensen i opinen aquests nois sobre les coses, no saben quines són les seves companyies, quins són els seus interessos. Altres pares que treballen moltes hores, i els fills a part d`anar a l`escola, s`els hi omple les hores d`activitats extra escolars, deixant-los en ocasions en una solitud existencial difícil per ells .
Veiem a consulta molts nens i nenes, nois i noies amb manifestacions simptomàtiques, que en ocasions son conseqüència de lo reprimit, es a dir, la solitud en que es queda el subjecte infantil o adolescent li comporta una repressió dels seus efectes i de la seva subjectivitat que es manifesten per la via del malestar: trastorns d`aprenentatge, del comportament, de la conducta, violència.
La família es troba en decadència? La veritat, no ho sé. El que si tenim una diversitat força àmplia i amb aquesta diversitat hem de treballar.
Què és la família per la psicoanàlisi?
Si pensem la família des d`una perspectiva psicoanalítica, parlarem d`una estructura de discurs que l`anomenem: “constel·lació familiar” Formada per: la funció paterna (FP) i el desig matern (DM) i com a producte un subjecte, S barrada.
Desig materna (DM)
Constel·lació familiar
Funció Paterna (NP)
Per altra banda, el que és essencial, es que aquesta constel·lació familiar, sigui quin sigui el seu format, posi de relleu “allò irreductible d`una transmissió...aquesta es d`una constitució subjectiva que implica la relació amb un desig que no sigui anònim” (6) És el discurs de la família que farà de corretja transmissora d`aquest desig.
Aquesta transmissió de pares a fills de valors, normes, sentiments... venen a constituir la subjectivitat del nen, però, amb un requisit fonamental, que hi hagi un desig implicat més enllà del nen i que aquest desig no sigui anònim.
Les funcions del pare i la mare tenen un lògica. La mare, en tant que figura primordial, en la seva atenció cap el fill en les seves necessitats, hi haurà una marca d`un interès particularitzat. La funció del pare, serà el vector d`una encarnació de la llei en el desig.
Hi haurà en un primer moment de alienació del nen amb la figura primordial, la figura materna (DM) indispensable per introduir al nen en l`univers simbòlic
1er DM NP
-----------------
X DM
En un segon moment, moment de separació, on la funció paterna (NP) marcada per una llei permetrà donar significacions al nen, aconseguir una identitat, es a dir, una identificació simbòlica, articulació significant.
2ón NP
El significant del nom del pare NP, es col·loca, en el lloc de DM quedant aquest sota la barra.
Aquesta dialèctica primera d`alienació – separació són constitutives d`una subjectivitat i en conseqüència, d`un subjecte.
Per la psicoanàlisi no hi ha una “família ideal” hi han relacions, hi han funcions,
Per acabar:
Sens dubta que aquests canvis en el devenir social tenen conseqüències per l`individu. Podem afirmar que la família actual es troba en crisis en tant que institució, com sempre ha estat, encara que ara es veu més agreujada pel devenir social i per una funció paterna més col·locada en la vessant imaginària, menys reguladora de les pulsions, de les tensions, aquesta definició que tantes vegades hem escoltat: declinació de la funció paterna, però que segurament n`haurem de poder parlar més.
Aquests canvis citats i que afecten la vida de l`individu i la relació d`aquest amb l`Altres s`observa la incidència que te a l’hora que una família fa una demanda a un terapeuta. D`això ens en parlaran els nostres col·legues en els tallers següents.
